La Jornada d’Hipoparatiroïdisme «Més enllà de la bioquímica», celebrada el 17 de novembre de 2026 al Recinte Modernista de Sant Pau, va reunir pacients i professionals per abordar el diagnòstic, la prevenció, el tractament i la qualitat de vida. La Cecilia va reclamar més informació abans de la cirurgia i una millor preparació dels serveis d’urgències. L’Elena va demanar que es desenvolupi un dispositiu per mesurar el calci a casa, similar als que permeten a les persones amb diabetis controlar la glucosa.
Impulsada per la Fundació Dr. Torrent-Farnell i la Plataforma Malalties Minoritàries, la jornada va comptar amb la coordinació científica de la Dra. Mireia Mora Porta, endocrinòloga de l’Hospital Clínic de Barcelona. En la benvinguda institucional també van participar la Dra. Betina Biagetti, vocal de la Societat Espanyola d’Endocrinologia i Nutrició (SEEN), la Dra. Susan Webb, endocrinòloga i expresidenta de la Comissió Assessora de Malalties Minoritàries, i Iolanda Arbiol, secretària del Patronat de la Fundació.
Les preguntes recollides en el grup focal previ van contribuir a preparar el debat. Les persones participants havien assenyalat dificultats per arribar al diagnòstic, dubtes sobre què fer davant d’una descompensació, símptomes que persistien malgrat el tractament i incertesa sobre l’accés a noves opcions terapèutiques. També havien demanat orientació sobre nutrició, autocura i recursos de suport.
Cecilia · Comprendre els riscos de la cirurgia i rebre una atenció adequada als serveis d’urgències
La Cecilia va explicar que, tres dies després de rebre l’alta hospitalària arran d’una cirurgia de tiroide, va tornar a urgències amb un episodi de tetània que li impedia posar-se dreta. Segons va relatar, inicialment es va atribuir el quadre a l’ansietat i van passar diverses hores abans que li mesuressin els nivells de calci. Pocs dies després va patir un segon episodi i va acudir a l’Hospital de Sant Pau, on va iniciar el tractament i es va estabilitzar.
En recordar la informació que havia rebut abans de l’operació, va explicar que el risc per a les glàndules paratiroides se li havia esmentat molt breument. Va reclamar que el procés de consentiment informat reservi prou temps per explicar les possibles complicacions, les seves conseqüències i, quan n’hi hagi, les opcions per reduir-ne el risc. La persona ha de poder plantejar preguntes abans de donar el seu consentiment. En el moment de l’alta hospitalària, és important que sàpiga quins símptomes l’han d’alertar, què ha de fer si apareixen i a qui s’ha d’adreçar.
La Cecilia també va demanar que els serveis d’urgències disposin d’informació i pautes d’actuació per atendre les persones amb hipoparatiroïdisme, sigui quin sigui el motiu de l’ingrés. Va recordar que, quan va ingressar per una apendicitis, va haver d’insistir perquè es tinguessin en compte la seva malaltia i el tractament habitual. Ara porta sempre a sobre una targeta d’urgències facilitada per AECAT.
«És molt frustrant, com a pacient, pensar que en un hospital no sàpiguen com t’han de tractar davant de qualsevol situació.» — Cecilia
Un cop superats els episodis més greus, els símptomes van continuar condicionant la seva vida. La Cecilia va deixar de conduir per autopista, va reduir la intensitat de l’exercici físic i va abandonar activitats que abans feia sola per por de patir rampes o formigueig. També va parlar de les dificultats per trobar les paraules o recordar coses a la feina, així com dels dubtes que li genera distingir alguns símptomes dels canvis propis de la perimenopausa.
«Normalitzem la pèrdua de qualitat de vida.» — Cecilia
Elena · Un dispositiu per mesurar el calci a casa
L’Elena va explicar que li van diagnosticar hipoparatiroïdisme d’origen autoimmune als 43 anys, després de presentar cansament, formigueig, boira mental i espasmes a les mans. Va rebre el diagnòstic ràpidament, però va necessitar anys de seguiment per assolir l’estabilitat. Va relatar dificultats per mantenir els nivells de calci i magnesi, problemes digestius que complicaven el tractament i diversos ingressos hospitalaris. També va recordar un episodi d’hipercalcèmia amb afectació renal.
L’Elena va demanar que es desenvolupi un dispositiu per mesurar el calci a casa, similar als que utilitzen les persones amb diabetis per controlar la glucosa. Va explicar que, de vegades, havia interpretat el cansament com un senyal que li estaven baixant els nivells de calci, quan en realitat no era així. Poder mesurar-lo a casa, va dir, li donaria més tranquil·litat i li permetria saber abans si els símptomes coincidien amb un canvi en la calcèmia. També va assenyalar que aquestes mesures podrien ajudar els equips d’endocrinologia a fer el seguiment i reduir el nombre d’anàlisis i el cost que comporten.
«Ens ajudaria molt a estar més tranquils i a conèixer més ràpidament els nostres nivells de calcèmia.» — Elena
L’Elena també va descriure la càrrega que suposa el tractament. Durant una etapa s’administrava dues injeccions al dia, havia de mantenir el medicament refrigerat quan sortia de casa i notava que els símptomes fluctuaven entre les dosis. Amb un tractament posterior, va explicar que havia aconseguit una estabilitat més gran i que es trobava millor en el dia a dia. La seva experiència convida a preguntar, a l’hora de valorar un canvi terapèutic, com fluctuen els símptomes, quin esforç comporta gestionar la medicació i quines activitats ha pogut recuperar la persona.
«Necessitàvem donar-nos suport entre nosaltres, els pacients, per compartir els nostres símptomes i ajudar-nos a animar-nos mútuament.» — Elena
Totes dues van parlar de com n’és, de difícil, explicar al seu entorn la fatiga o la boira mental. També van defensar el valor de compartir experiències amb altres persones afectades i de facilitar informació a les famílies perquè puguin comprendre millor els símptomes i sàpiguen com acompanyar-les.
Hipoparatiroïdisme postquirúrgic · Diagnòstic i prevenció
La Dra. Mireia Mora Porta va explicar que l’hipoparatiroïdisme es caracteritza per un dèficit d’hormona paratiroïdal (PTH), que intervé en la regulació del calci i el fòsfor. Va destacar que entre el 75 i el 80 % dels casos d’hipoparatiroïdisme són postquirúrgics. Aquesta forma pot aparèixer després d’una intervenció de tiroide o de paratiroides. La ponència també va abordar les formes autoimmunes i genètiques. El Dr. Ismael Capel Flores, endocrinòleg de l’Hospital Universitari Parc Taulí, va abordar el diagnòstic clínic i analític, que combina la valoració dels símptomes amb la interpretació dels nivells de calci i PTH.
El Dr. Joan Sancho, cirurgià de l’Hospital del Mar, va estructurar la prevenció en tres moments. Abans de la intervenció, va parlar de valorar en quins casos és necessari extirpar tota la tiroide, especialment en patologies benignes. Durant la cirurgia, va subratllar la importància de preservar les glàndules paratiroides i els vasos sanguinis que les irriguen. Després de l’operació, va descriure el protocol del seu equip, que mesura la PTH quatre hores després de la intervenció per detectar alteracions de manera precoç i orientar el seguiment.
El Dr. Sancho també va assenyalar que les xifres d’hipoparatiroïdisme persistent varien entre estudis i registres. Va relacionar aquesta variabilitat amb les diferències a l’hora de detectar, definir i registrar els casos. Compartir criteris permetria comparar millor els resultats i valorar l’efecte de les mesures de prevenció.
Tractament convencional, vitamina D activa i opcions amb PTH
El Dr. Jordi Puig de Bellacasa, endocrinòleg de l’Hospital Universitari de Bellvitge, va explicar que el tractament convencional busca controlar els símptomes i reduir el risc de complicacions a llarg termini. En el seguiment es tenen en compte tant els nivells de calci en sang com el calci que s’elimina per l’orina. També va abordar aspectes pràctics, com ara la distribució de les preses de calci al llarg del dia i la coordinació dels horaris amb altres medicaments, entre els quals hi ha la levotiroxina.
El Dr. Puig de Bellacasa va aclarir per què una persona amb hipoparatiroïdisme pot necessitar vitamina D activa encara que el nivell de vitamina D a l’analítica sigui adequat. El dèficit de PTH dificulta l’activació de la vitamina D, fet que explica el paper del calcitriol en el tractament convencional.
La Dra. Queralt Asla, endocrinòloga de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, va centrar la seva intervenció en les situacions en què el tractament convencional resulta insuficient. Aquest bloc va permetre abordar el tractament substitutiu amb PTH i reprendre les preguntes plantejades en el grup focal sobre en quins casos es pot valorar aquesta opció, com es fa el seguiment i com es pot garantir un accés equitatiu.
Qualitat de vida, salut renal i nutrició
La segona taula, amb la Paquita Merino com a representant de pacients, va abordar l’impacte dels símptomes i del tractament en la vida quotidiana. La Dra. Gabriela Monroy, endocrinòloga de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, va presentar dades d’una enquesta de l’Observatori de l’Hipoparatiroïdisme. Entre les persones enquestades, prop de la meitat referien dolor o malestar, un 40 % indicava problemes d’ansietat o depressió i un 28 % assenyalava dificultats en les activitats quotidianes.
La Dra. Monroy va mostrar com els qüestionaris específics, desenvolupats amb la participació de persones amb hipoparatiroïdisme, poden ajudar a detectar dificultats que passen desapercebudes en una consulta breu. Preguntar amb quina freqüència costa concentrar-se o trobar les paraules, i com això afecta la feina o les relacions personals, ajuda a concretar la repercussió dels símptomes. Repetir l’avaluació permet observar si es produeixen canvis després d’ajustar el tractament o incorporar algun tipus de suport.
El Dr. Vicenç Torregrosa, nefròleg de l’Hospital Clínic de Barcelona, va abordar les complicacions renals i el seguiment a llarg termini. Una de les preguntes recollides en el grup focal era quins aspectes cal vigilar i com es pot valorar el risc individual. La nutrició i l’autocura també van formar part d’aquest bloc. Una de les qüestions pràctiques va ser com traslladar les indicacions de la consulta als àpats i a les rutines del dia a dia.
Cinc preguntes que els testimonis traslladen a la pràctica clínica
- Abans de la cirurgia. Hem explicat amb prou detall el risc per a les glàndules paratiroides, les possibles conseqüències i les opcions per reduir-lo? La persona ha tingut temps de fer preguntes abans de donar el seu consentiment?
- En el moment de l’alta. La persona sap quins símptomes l’han d’alertar, què ha de fer si apareixen i a qui s’ha d’adreçar?
- A urgències o durant un ingrés per un altre motiu. L’equip pot identificar el diagnòstic, consultar el tractament habitual i accedir a les pautes d’actuació i a les dades de contacte del servei de referència?
- En les visites de seguiment. Preguntem què ha deixat de fer la persona, quins símptomes ha acabat considerant normals i com condiciona el seu dia a dia la gestió del tractament?
- Davant de símptomes fluctuants. La persona té un pla clar per saber quan ha de demanar ajuda? Com es comparteix la informació entre els equips que fan el seguiment?
Recursos per a pacients i treball en xarxa
El tram final es va dedicar als recursos d’informació i acompanyament. L’Arantxa Sáez, presidenta de l’Associació Espanyola de Càncer de Tiroide (AECAT), va participar en aquest bloc, que va destacar el paper de les associacions a l’hora d’orientar les persones i facilitar el contacte amb altres pacients. El programa també va recollir recursos assistencials com la Xarxa d’Unitats d’Expertesa Clínica (XUEC) en malalties endocrines i la xarxa europea Endo-ERN.
Recursos d’interès: Observatori de l’Hipoparatiroïdisme · Endo-ERN.
La jornada va comptar amb l’aval científic de la SEEN, la col·laboració d’AECAT i el patrocini d’Ascendis Pharma.
Retransmissió de la jornada
Pots veure la retransmissió completa de la Jornada d’Hipoparatiroïdisme al nostre canal de YouTube.
Galeria d’imatges
Reviu la jornada i visita el nostre àlbum de fotografies a Flickr.



