La Fundació Dr. Torrent-Farnell i Distonia Catalunya posen el focus en el reconeixement de la incapacitat laboral en malalties minoritàries
Reconeixement de la incapacitat laboral: Procediment, criteris i drets
Continuar visibilitzant aquestes realitats també és defensar drets.
La Fundació Dr. Torrent-Farnell, juntament amb Distonia Catalunya, va celebrar una jornada dedicada al reconeixement de la incapacitat laboral en persones amb malalties minoritàries, amb l’objectiu d’oferir informació rigorosa, accessible i pràctica sobre un àmbit que continua generant nombrosos dubtes i dificultats en la vida quotidiana de moltes persones i famílies.
La sessió va comptar amb la participació de Miguel Arenas Gómez, advocat laboralista i professor a la UOC; Marta Barrera Garcia, advocada laboralista i sòcia de Col·lectiu Ronda; i Álvaro Lavandeira Hermoso, advocat i president d’IFSA Salud / IFSASALUD. Des de la seva àmplia experiència, els ponents van oferir una aproximació jurídica i pràctica al procediment de reconeixement de la incapacitat laboral, abordant tant els criteris de valoració com les dificultats més freqüents en la documentació, els terminis, els recursos i la judicialització de molts casos.
Un dels missatges principals que va deixar la jornada va ser que la incapacitat no ve determinada únicament pel diagnòstic, sinó per l’impacte funcional real que la malaltia té sobre la capacitat de treballar. Aquest punt és especialment rellevant en el cas de les malalties minoritàries, les patologies orgàniques o aquelles que cursen amb símptomes invisibles, fluctuants o difícils d’objectivar en una exploració puntual. En aquests contextos, la valoració resulta més complexa i sovint exigeix un esforç addicional per traslladar adequadament, en termes funcionals i laborals, com afecta la malaltia a la vida de la persona.
Precisament, entre les preguntes recollides durant el procés d’inscripció van destacar qüestions molt significatives: si el sistema actual està realment adaptat a la realitat de les malalties minoritàries; com es valoren patologies amb símptomes fluctuants, invisibles o poc coneguts; quin pes tenen les seqüeles funcionals davant d’un diagnòstic o davant de proves aparentment normals; i quina formació o coneixement específic tenen els equips avaluadors sobre aquest tipus de patologies. També van emergir dubtes sobre els terminis del procediment, els graus d’incapacitat, les vies de recurs, la relació amb la jubilació i les adaptacions laborals prèvies a una incapacitat permanent.
Un altre dels aspectes que va centrar la jornada va ser la importància dels informes mèdics i funcionals. Més enllà de descriure la malaltia, els ponents van insistir en la necessitat de comptar amb documentació que expliqui de manera clara les limitacions funcionals concretes i la seva repercussió en l’acompliment laboral. Aquest element és decisiu per comprendre per què, en ocasions, dues persones amb un mateix diagnòstic poden rebre valoracions diferents en funció de la seva professió habitual, el tipus de tasques que fan i el grau d’afectació funcional associat a la seva situació.
La sessió també va posar de relleu la duresa de l’itinerari administratiu i judicial que han de recórrer moltes persones afectades. En nombrosos casos, la complexitat no es limita al pla clínic, sinó que s’estén a la interpretació de la documentació, a les dificultats probatòries i a uns temps de resposta que es poden prolongar durant anys. Aquesta realitat afegeix un important desgast emocional, econòmic i vital a persones que ja conviuen amb una malaltia d’alta complexitat i amb limitacions importants en el seu dia a dia.
Des d’una mirada més àmplia, la jornada també va servir per subratllar el paper clau de les associacions de pacients i de les entitats del tercer sector en la visibilització d’aquestes realitats. Informar, acompanyar, traduir procediments complexos a un llenguatge comprensible i obrir espais on compartir eines i experiències és, també, una forma de defensa de drets.
Amb aquesta jornada, la Fundació Dr. Torrent-Farnell i Distonia Catalunya refermen el seu compromís amb la informació útil, l’acompanyament i la defensa dels drets de les persones afectades. Obrir espais com aquest no només permet resoldre dubtes, sinó també visibilitzar realitats sovint poc compreses i avançar cap a procediments més justos, més àgils i millor adaptats a la complexitat de les malalties minoritàries.
Imàtges de la jornada
