Síndrome de Cushing

La Síndrome de Cushing és una condició caracteritzada per un excés prolongat de cortisol en l’organisme. Pot tenir un origen exogen, quan és causat per tractaments prolongats amb corticosteroides, o endogen, quan és el propi cos qui produeix quantitats excessives d’aquesta hormona. Dins dels casos endògens, la malaltia de Cushing és la forma més comuna i sol estar causada per un adenoma hipofisiari productor d’ACTH.

Altres causes de la síndrome de Cushing son adenomes secretors de cortisol a les glàndules suprarenals i més rarament una producció d’ACTH per tumors a altres localitzacions (secreció ectòpica d’ACTH).

S’estima que la incidència oscil·la entre 1 cas per cada 12.658 a 17.544 persones a l’any, amb un major predomini en dones i una edat mitjana de diagnòstic al voltant dels 30 anys.

Manifestacions clíniques

Pel que fa a les a les manifestacions clíniques, es caracteritza per una combinació de signes i símptomes que afecten múltiples òrgans i sistemes. Entre els més freqüents es troben:

  • Redistribució anòmala del greix corporal, amb acumulació al rostre (cara de lluna plena) i al tronc, mentre que les extremitats acostumen a ser més primes.
  • Pell fina, fràgil, amb tendència a la formació d’hematomes, excés de pel i cicatrització deficient.
  • Pèrdua de massa muscular i debilitat en els músculs proximals.
  • Osteoporosi i major risc de fractures.
  • Hipertensió arterial i alteracions metabòliques, com ara resistència a la insulina i diabetis.
  • Ansietat, pèrdua de memòria, dificultat per a la concentració i tendència a la depressió, amb mala qualitat de vida percebuda.
  • Irregularitat menstrual i poca libido.
  • En alguns casos, hiperpigmentació de la pell i símptomes neurològics, especialment en tumors hipofisiaris de major mida.

Causes i bases genètiques

En la majoria dels casos, la síndrome de Cushing és esporàdica. No obstant això, estudis recents han identificat mutacions somàtiques en gens com USP8, USP48 i NR3C1, que podrien estar implicades en el seu desenvolupament. Les variants genètiques en TP53 i ATXR podrien estar associades a formes més agressives de la malaltia.

Importància de l’enfocament multidisciplinari

Atès l’impacte sistèmic de la síndrome de Cushing, el seu maneig requereix un enfocament multidisciplinari:

  • Endocrinologia: Diagnòstic, seguiment, avaluació de les complicacions acompanyants i plantejar el tractament integral, a més de l’hormonal.
  • Neurologia i neurocirurgia: Avaluació de tumors hipofisiaris quan és necessari un tractament quirúrgic.
  • Psicologia i psiquiatria: Suport en la gestió de l’impacte emocional de la malaltia.
  • Rehabilitació i fisioteràpia: Intervenció per mitigar la pèrdua de massa muscular i millorar la mobilitat.
  • Ginecologia: Seguiment d’alteracions de les hormones sexuals, infertilitat i menopausa en dones afectades.
  • Treball social: Suport en la gestió de la malaltia en l’àmbit laboral i familiar.

El diagnòstic precoç i el tractament adequat són fonamentals per millorar la qualitat de vida dels pacients i minimitzar les complicacions a llarg termini. La formació i sensibilització dels professionals de la salut en el reconeixement dels símptomes de la síndrome de Cushing és clau per a la seva detecció precoç i l’abordatge integral.

Testimoni de la Sra. Mònica Simo, afectada per la síndrome de Cushing